diumenge, 6 d’abril de 2014

Els nostres barris: Cerdanyola

Antecedents del barri 
El nom de Cerdanyola, segons sembla, té gairebé mil anys. El primer document on apareix data de 1025, i està en llatíCerdaniola. Es tracta d'una delimitació dels dominis del castell de Burriac i el turó de Cerdanyola és un dels punts que delimiten.

L'any 1920, la zona on ara està el barri de Cerdanyola, era terra de conreu cultivat per propietaris o masovers des de les diferents masies que hi havia per la zona o per pagesos que vivien a la ciutat de Mataró. La part de dalt era de secà, amb el terra de sauló i hi havia vinyes, ametllers, garrofers i alguna figuera, mentre que a la part de baix hi havia hortes. Pel mig hi passava la carretera d'Argentona (actual avinguda Puig i Cadafalch), que era l'única via de comunicació urbanitzada.
El territori estava marcat per dos altres eixos: el torrent de la Gatassa, perpendicular a la carretera i el camí dels Capellanets, que anava per darrere del col·legi Salesians fins on ara hi ha l'entrada de l'escola. L'any 1927 es va començar a obrir un camí paral·lel al torrent de la Gatassa i sortint des de la carretera, que permetés arribar als terrenys del turó de Cerdanyola. Aquest camí serà durant molts anys la principal via de comunicació d'aquell veïnat i acabarà portant el nom de carrer Major. Als primers anys 30, aquest camí va rebre el nom de Camí a Cerdanyola. Cerdanyola era només la part de dalt de tot, a la falda del turó. Tota la zona de baix, fins a la carretera, s'anomenava Poble Sec, segurament perquè eren terrenys sense aigua. Fins i tot en els acords municipals es distingeix, com a dues zones diferenciades, la zona de Poble Sec i la de Cerdanyola.
Aquesta situació canvia arran de la instal·lació de la línia de tramvia de Mataró a Argentona, a l'any 1928, que segueix el recorregut de la carretera. Fins llavors hi havia les masies escampades per la zona. A partir d'aquell moment, la facilitat de comunicacions dóna pas al creixement d'edificacions especialment a la part de dalt de la carretera. Aquí comencen les parcel·lacions i vendes de terrenys. Les edificacions eren de diferents tipus: casetes amb un tros de conreu per passar-hi el diumenge, xalets o cases d'estiueig o per a viure-hi tot l'any. La manca de control en el creixement de la zona provocà un desgavell urbanístic, amb l'aparició de cases amb poques condicions.
Canvi demogràfic
La  ciutat  de  Mataró en els seu conjunt, va  patir  un  estancament  a  tots  els nivells al final de la Guerra Civil, com moltes altres viles i ciutats, especialment les que  van  estar  en  guerra  fins  gairebé  al  final.  En l’aspecte  demogràfic,  entre  els morts  en  el  conflicte  per  malalties,  els  represaliats  i  els  exiliats,  la població  va retrocedir respecte dels 28.804 habitants que tenia el 1936. El 1945 només arriba als 29.807 habitants. Al cap de cinc anys, el 1950, amb la primera onada d'immigracióencara tímida, sobretot procedent de Múrcia (Cehegín), puja fins als 31.642.
El 1965 es dobla el cens de 1936, amb el 44% dels habitants nascuts fora de Catalunya, sobretot, al sud d’Espanya (el 20% andalusos), i Mataró passa a ser la setena ciutat de Catalunya. El 1970 té 73.129 habitants i, cinc anys més tard, triplica la població de 1945.
Aquest  important  creixement  demogràfic  va  ocasionar,  com  era  d’esperar, grans canvis en l’urbanisme de la ciutat. Els primers immigrants es van encabir al nucli  antic  i  al  primer  Eixample.  Aviat,  però, l’elevat preu  del  sòl  va  fer  que  es comencés  a  construir  en  llocs  separats  de  la  ciutat  consolidada, en  no poder  fer-ho,  els  nous  mataronins,  en  ubicacions  més  properes  al  centre.
La postguerra
Amb la postguerra, van arribar els primers immigrants, provinents de Múrcia, que construeixen barraques a una zona entre els actuals carrers Maravillas, Fuensanta i Gatassa. Treballaven de pagès, a la via o a la construcció, les dones també feien de pagès. I a poc a poc anaven millorant les seves vivendes, o traspassaven la barraca a alguns nouvinguts, normalment familiars o coneguts del poble, i es feien una caseta a una altra banda.
L'arribada d'immigrants a Cerdanyola va ser un cop fort i imprevist per al veïnat. Els primers habitants del veïnat tenen el record d'haver perdut un espai tranquil, però se n'hi barregen molts d'altres. Es fa difícil ara saber com van ser rebuts els immigrants pels que ja vivien al veïnat. Val a dir que va ser prou complex. Algunes paraules recorden la incomoditat mútua amb què les dues comunitats van començar a relacionar-se com xarnegos o castellufos per part d'uns, catalinos per part dels altres. Però la incomoditat va anar acompanyada d'una voluntat de respondre de manera adequada al nou repte que es presentava. El fet és que a Cerdanyola es donà una peculiaritat comparant-la amb altres llocs d'arribada d'immigrants i és que abans d'arribar-hi ja hi havia una població autòctona consolidada que va causar una integració mútua amb els nouvinguts.
Un símbol d'aquesta peculiaritat és que a Cerdanyola hi ha un Carrer Major. A qualsevol població un carrer anomenat així segur que està al centre de la població i no allunyat com és el cas de Mataró. I és que Cerdanyola sempre ha tingut certes característiques de poble amb personalitat pròpia, capaç per tant de tenir un carrer Major
La ciutat, però, creixia i s’expandia per totes bandes. A partir de 1947 s’havia construït a la part nord (Grup Cabanelles, Els Molins, Can Torner) cases destinades a la població autòctona. I, de la seva banda, la Caixa d’Estalvis de Mataró (nom anterior de la Laietana) impulsava la residencial Ciutat Jardí, entre la ronda Alfons X el Savi i el Desviament.
Quan acaba l'any 1950, es poden donar xifres de la gent que viu al barri. Segons el padró viuen a Cerdanyola 823 persones. D'aquestes 282 són nascudes a Mataró, 213 a la resta de Catalunya i 328 de fora de Catalunya. Els immigrants no són molts, però suficients com perquè es noti la seva presència.
El 1952 es parcel·len terres a Cerdanyola, prop de la carretera de Granollers, que seran les primeres construccions per als immigrants espanyols. A continuació, s’aixecaran els nous barris de Vista Alegre, Cirera i sud de Cerdanyola. Seran cases d’autoconstrucció, sense serveis, ocupades ja abans d’estar acabades i amb moltes persones per habitatge, sovint més d’una família. Tanmateix, no hi havia cap instrument de planejament urbanístic ni equipaments ni serveis públics, ni tan sols comerços en aquests nous barris.
Una personalitat pròpia
El 1952 l'alcalde mataroní Emili Albó pren una decisió que significa que s'ha fet imprescindible vetllar per tot el que passa a Cerdanyola. I consisteix a anomenar un alcalde de barri, Daniel Mataró Soler. Ell vivia a Cerdanyola i era una personalitat rellevant de l'antic veïnat. Amb el nomenament li corresponen funcions de promoció com control i perquè els veïns tinguin un punt de referència oficial per a fer gestions. La seva primera gestió política va ser demanar un enllumenat públic.
El 15 de setembre de 1955 el servei de Correus publica al diari Mataró que el nom del barri és Cerdanyola, però s'ha d'indicar a les cartes que pertany a Mataró.
A 31 de desembre de 1955 hi ha 3053 habitants de fet, 1702 homes i 1351 dones.
El mateix 1955 es crea a Cerdanyola la parròquia de Maria Auxiliadora, que s’afegeix a les dues ja existents.Moltes necessitats socials dels nous mataronins seran assumides per l’Església catòlica, com l’escola parroquial de Cerdanyola (1956), creada per mossèn González Haro, el popular mossèn Biscuter. La comunitat del Col·legi Salesià donarà serveis religiosos i també assistencials al barri i al proper de la Llàntia, en la tasca de laqual cal destacar el paper i dedicació del pare Rafael Juncadella. 
El 1960, amb l’ajut d’uns i d’altres i amb participació dels veïns, es funda el Centre Social de Cerdanyola, on es recolliran les inquietuds dels ciutadans i s’impulsaran moltes iniciatives
Els barris separats del centre, no tenien cap mitjà de transport. Només Cerdanyola, a la carretera d’Argentona, disposava del tramvia que comunicava amb aquesta població d’estiueig, que serà substituït per l’autobús el 1965, quan el barri ja tenia més de 13.000 habitants.
Els primers mesos de l'any 1960 signifiquen pel nou barri un munt de novetats. S'aprova a nivell municipal el pla d'ordenació que significarà un cert ordre a l'hora de fer les cases. S'inaugura el primer enllumenat, la parròquia del barri comença a tenir existència plena i engega ja la construcció de l'església, també neix el Centre Social, la primera farmàcia i el primer dispensari mèdic d'urgència.
Mentrestant, també es comencen a posar algunes solucions als temes de l'empedrat als carrers i les clavegueres.
Imatge del carrer Verge de las Maravillas l'any 1949
La gent del barri continua manifestant la preocupació per tenir una bona via de comunicació amb la ciutat, i no només a Cerdanyola sinó també als nous barris deCirera i Molins. També contribueix a la sensació de llunyania el fet que el principal transport entre Cerdanyola i la ciutat, el tramvia, no sigui model de comoditat ni bon funcionament. L'atapeïment dels tramvies serà constant i va causar un greu accident al 1961, amb 45 ferits.
El 1965 segons el padró municipal hi ha 13.385 habitants de dret i 15.435 de fet. El perímetre del barri arriba, a la part nord des dels Salesians fins a la Ronda Cerdanya, i a la part sud des de la carretera fins a Ramon Berenguer. Ja no hi ha només casetes d'autoconstrucció sinó que també sorgeixen blocs de pisos.
Els tres darrers anys del franquisme a Cerdanyola també són anys de gran acceleració a tots els nivells. Es viu l'eclosió de moltes energies i desigs de canvi, que es concentraran en mobilitzacions. A Cerdanyola ja hi ha 21.360 habitants, més d'una quarta part dels 80.820 que té Mataró en conjunt.
Reptes de futur
Des de aleshores el barri ha anat experimentant transformacions urbanístiques, com creacions de places, urbanitzacions de tots els carrers o la darrera i més rellevant, l'obertura de la Via Europa. Els serveis també han millorat i molta gent del barri s'ha situat econòmicament d'una manera més estable alhora que altra gent patia les moltes crisis que toquen de més prop els sectors populars. I hi ha hagut canvis en la població, amb el repte de l'arribada de nous immigrants, ara de més enllà de les fronteres espanyoles.

Sel·lecció de fotografies per cortesia de José Ruiz Rodríguez, del grup "Yo también tengo mi foto antigua de Mataró"























1 i 2.- Parque de Can Tuñí 3. Aerea de Pla D'en Boet y Cerdanyola...4. Boda por las calles de Cerdanyola años 60...5. Carretera de Mataro a Argentona...6. Cerdanyola 1968...7. Cerdanyola zona del Sorrall...8. Construcción de la Igesia años 60...9. Bomberoa Ramón Berenguer...10. En 1940 lo que hoy es Creu de Fins...11. Primera asociación de Vecinos...12. Entrega de premios en las fiestas calle Vitoria años 60 o 70...13. Fiestas en el patio de la Iglesia...14. Fiestas de Cerdanyola 1969...15. Fiestas en el patio de la Iglesia...16. Inaguración de la primera calle con nombre del barrio Maria Auxiliadora...17. Inaguración Can Tuñi...18. Masias del barrio de Cerdanyola...19. Nevada del 62, chalets Carreras...20. Nevada del 62 plaza Gatassa...21. Aerea del barrio...22. Esta no se si te llegará, pero si es asi..deberia ser la parte de aras de la Iglesia...23. Protestas vecinal por Can Tuñi en 1977, Puig i Cadafalf...24. Vecinos limpiando solar de Can Tuñi...25. También en la limpieza del solar de Can Tuñi...26. Vista de Carrillo a Cerdanyola 1979...

Fonts: