dimarts, 9 de febrer de 2010

Tot seguint el patrimoni escultòric de la ciutat

Per suggeriment d'un dels companys col.laboradors d'Un Mataró no tant Llunyà, el Jordi Morera Pardàs, presento aquesta nova secció al bloc. Espero que agradi i us resulti tant interessant com a nosaltres.

Mataró és una ciutat que, al llarg del segle XIX i primera meitat del XX, no s' ha caracteritzat per tenir una presència important de l'escultura a l' espai urbà. No serà fins als anys 80 quan la ciutat començarà a tenir una obra escultòrica pública significativa amb l'arribada dels ajuntaments democràtics.

De les escultures públiques existents en l'actualitat a la nostra ciutat, només tres daten d'abans del segle XX. I solament nou són anteriors a 1979, data de les primeres eleccions municipals democràtiques després del llarg període de dictadura franquista. La resta, la gran majoria, s' han instal.lat en el procés de desenvolupament urbanístic endegat pels diferents governs municipals, sobretot a partir de 1985, quan es comencen a planificar els nous sectors urbans i a "cosir" la trama urbana dispersa que formaven els barris de la perifèria de la ciutat, fent sorgir nous espais que es volia que tinguessin una millor qualitat espacial.

El conjunt de l'obra escultòrica de la nostra ciutat aplega, pràcticament, totes les tendències artístiques, des de la composició monumental clàssica amb el seu inseparable pedestal, fins a tendències més contemporànies encara que, aquestes, són quantitativament força escasses.

Un dels elements que caracteritza l'escultura contemporània, a diferència del què passava en èpoques anteriors, és la pèrdua de la seva funció representativa o commemorativa, pròpia del monument tradicional, alhora que pretén mantenir un diàleg amb l' espai urbà circumdant.

L'escultura, vista així, és un element més de l'espai urbà com ho són els edificis arquitectònics o qualsevol altre element de l' espai públic. I nosaltres creiem que conèixer l'art públic d'una ciutat -sigui arquitectura, escultura o disseny urbà- ens ajuda a sentir-la més propera.

En destaquem les més antigues i creiem de les més significatives de Mataró:

Autor: Josep Anicet Santigosa i Vestratén
Any: 1867
Localització: La Riera (edifici de l'Ajuntament)
A la façana de l’Ajuntament hi ha representades dues figures que tot i reproduir la justícia i la prudència recullen també les altres dues virtuts cardinals: la fortaleza i la templanza. Les dues figures són del 1867 i són obra de Joseph Anicet Santigosa i Vestratén.

A l’esquerra de la porta, la figura de la Prudència. Aquesta és la virtut que guia a les altres tres virtuts cardinals. Prudència és, deposar de la raó pràctica per discernir sempre el bé vertader i els mitjans per a realitzar aquest bé.

A l’altra banda, la justícia com la virtut consistent en una voluntat constant, forta i ferma de donar a Déu i al proïsme allò que és degut. És saber què és just i què no.

Autor: Anònim
Localització: La Rambla-Camí Ral
Any: 1562


Les creus de terme són creus monumentals que es construïen, antigament, a l’entrada d’algunes poblacions, al costat de monestirs i a les vires dels camins. D’aquesta manera, servien per orientar els caminants, però també complien una funció religiosa.

La Creu va ser construïda l’any 1562 i ha restat en el mateix lloc al llarg de tot aquesta temps, gairebé 500 anys.

L’any 1936, època de la guerra civil espanyola, va ser destruïda parcialment. L’escultura va ser restaurada per Joseph Puig i Cadafalch i llueix des del 1942.

La Part de la Creu de Terme que va ser destruïda l’any 1942, la ciutat no va voler perdre res d’aquest monument inicial. Per aquesta motiu, les restes trencades de la creu original es conserven, encara avui, al Museu de Mataró.

fonts:

-Bloc sobre les escultures públiques mataronines
-Arxiu de l' Associació de Veïns Mataró Centre: Passejada per les escultures públiques de Mataró de Jesus Nieto i Carbonell juntament amb Glòria Safont-Tria.